Un dels dubtes que vaig tindre al començament del meu blog va ser si escriure-lo en valencià o en castellà. Em vaig decidir pel castellà, perquè tinc prou més práctica i el domine millor.
Però al mateix temps no volia deixar aquest espai tan personal
anllunyat de la meua llengua materna, i del seu ús, que cada vegada ocupa un
lloc més xicotet a la nostra societat.
Així que, fins que trobe la manera de publicar les entrades en
dues llengues aniré alternant una i l´altra.
Per començar i estrenar aquesta secció vos vaig a recomanar un
llibre de poesía de Vicent Andrés Estellés: Llibre de meravelles.
Es tracta d´una aproximació a la València de la postguerra. Una
literatura realista, que, mitjançant la poesia ens acosta molt a la societat de
l´època. Per aconseguir-ho, l´autor utilitza un llenguatge col.loquial, amb el
que es conecta rapidísim. La seva temàtica es centra en les realitats que
l'envolten, com l'amor, en una gamma diversa de sensacions que van des de les
manifestacions més sofisticades del desig , fins als sentiments més
estrictament espiritualitzats.
També apareix la missèria, la fam, la mort.. temes que en aquell
moment eren els problemes més freqüents. Dificultats d´aquella época però que
no están tan lluny de la nostra, com per exemple la pèrdua de esperança del
poble, la por, la incertesa... Encara que per a mí, llegir-lo és com mirar directament per una finestra de
l´epoca, un viatge en el temps a la Valencia dels anys 40.
Avans de posar el punt i final vull compartir amb vosaltres una de
les meravalles que amaga aquest llibre. Espere que vos agrade.
SILENCI
Ens demanen silenci, quan ens queda encara
tantes coses per dir - " a dormir, a callar"-,
cara als dies futurs, una amarga memòria
de sang pels escalons, de vidres en la boca,
una música sola que ningú no escoltava
arrosegant-se, trista, per damunt les estores,
un animal de música allargassant-se, prim
des del començament de la mort en la terra
i creuant,
un per un, tots els túnels dels segles
amb una bruta fam de claredat, només.
Ens demanen silenci. Els prohòmens mediten.
Creuaven piament les mans sobre el melic,
ofegant un rot, acuclaven els ulls.
Oh. les eternitats de J.R. J.!
El món està ben fet. A callar tot el món.
A dormir tot el món. El món està ben fet.
¿Què més ens podeu dâ en latra vida? Amén.
Els versets eucarístics de Bertran Oriola.
